Recull d´Emocions (part:2)

L’avi la solia porta a veure un vell edifici, quw ara estava en ruïnes. Fa temps, havia sigut un gran saló on es celabravan grans aconteixements socials.

Hi Havia una gran sala plena de miralls, on es miraven les dames dálta alcurnia per arreglar-se abans de començar a coquetajar amb els homes que asistien a la festa.
Les dones portaban vanos  a les mans, i segons feien servir-los, enviaban missatges en clau als caballers  perque s’acostesin o no.
La festa estava amanitzada per una orquestra que tocava balls propis aaquell temps.
Els criats portaven iniforme de gala i repartien viandes y begudes per calma la gana i la set dels caballers y les dames convidades a la festa..
Hi havia parelles que sortien al porxo a gronxar-se al balanci mentra parlaven de cosas variades.

Eren a la vora de la platja. Una platja solitaria. Ells dos passajaven agafats de la mà  en silenci..

DE cop ella va dir:
-T’Has fixat amb aqquekka dona que està  als penyassegats i porta una gabardina.
-Si_ li va contestar el noi-. Sempre llenÇa al aigua quelcom semblant a petals de flor
-Es veritat-va afegir el noi.-. Y sásseu a la vora sw les roques amb les cames creuades com si estés estés meditan.
La brisa era suau y fresca i el sorolll de les onades convidava a la contemplació.
Els dos estaban certament interesats per aquella extraña aparició , que veien cada dia mentre assaborien el seu gelat a la vora del mar
-Per què no anemon `pes i li preguntem que fa? Va preguntar la noia al seu company.
- Vols dir que no la destorbarem?-va dir el noi tot amïnat.
-- No ho se, però sento molta curiositat per aquesta dona- li va contestar la noia

El seu oncle fumaba tabac negre y fort. Jo sempré la pudor que desprenia. Hem sentía marajada quanpasaba per la porta del seu despatx. Aquest tabacvenia d’orienta yera fumat per moltagent de familíes benestans. Elvenien a Cran Roca, el adroguer que venial carrer  Major i era molt car. Un be molt preuatreservat als rics, per que als pobres fumaban altres tabacs més barats del tempsproduïen malaties pulmonars i neurikógiques greus a part de arruinar la seva economía  en aquest vici.

A la casa del sus oncles els diumenges al les cinc en punt de la tarda es servía café  o xocolata en tasas de porcellana fina portades d’orient. La endolÇaban  amb un xic de sucre de caña i había molts convidats a taula: el meu oncle, la meva tieta, els meus cosis, els meus pares i jo.  Es conversaba de tot durant aquell momento: arts, contaixaments socilas, ….es  parlava de totas mena de xaferdaries que ocurrien a la ciutat. I això duraba tota la tarda.

Els ulls del meu cosi gran s´havien tornat cap a Julieta; encara que tots els memebres de la meva familia l’havien advertit de que aquella gentil dama era portadora de desgràcies per tot aquell que sucumbía a la seva mirada violeta. El primer promés de la Julieta va morir al setge de Barcelona. El seu marit va contraure una rara malaltia pulmonar que s’el va endur en menys de tres mesos. El seu germà va morirdefenentl’honor de Julieta quan un soldat francés va intentar violar-la al barri de la ribera. El seu pare va morir tres anys després de la tristessa que patía per tots els acontaixementsviscuts, y la seva mare pel mateix motiu va acabar els seus dies en un sanatori menta.l

Li va tirar la xicra de xocolata pel cap:

Malaïda, qué fas?- va cridar-li a la seva germana mendra la xocolata lliscava sobre la cara.
-Tú  sempre has sigut el preferit de la mare- liretreguera al seu germà. El hereu que te dret a tot. No has titgut que lluita per resT’ho han donat tot fet. T’han deixat fer el que te dat la gana. Jo, en canvi, m’he hagut de confor,a en les sobresi he hagut de aceptar el teu pretendent per casar-me, perque era mes convén ient per la famil.lia.
-Vet aquí el que etdol. –va respondre-liEl que et molesta ès no haver-te cassat en ls Fransesc. Però no veus que volia aprofitar-se de tú, o millor dit de nosaltres?
- Això wa mwntida- li va constestar vermella d’indignació – El que ho hagi tingut sort a la vidai no tingui tantas terres com nosaltres no et dona dreta censurar-lo. Encanvi hem vau casar amb en Joan, que es un vellgssssrrepaque tothom sap que és un estafador que possa les porrones més petites del compte a la seva taberna.

El mas no anava bé. La última collitano havia sigut gaire bona. Había plogut forÇa aquell estiu, i el raïm s’havia malmés.No podien pagar els treballadors, y ell havia pensat vendrás el masper anar-s’en  a la ciutat y buscar feïna de estivador al port. La seva germana potser trobés feïna de minyona en una casa rica, ja que savia porta una casa tota sola

Però quan s’ho va dir a la seva germana, aquesta s’hiva negar en rodo. Perque creïa que mal que bé, al mas sempre tindrien slguns cosa que portar-se a la boca. Cossa que a la ciutat no tenien assegurat, perqu  no savien so trobarien feïna només arriba o passaria un temps.

A més , la ciutat estava plena de perrills per una noia jove i maca com ella. Es podía ca<ure en el més abjecta dels pecatasveien aquellas festes paganes, que possaven en erill la virtud de les gensde bé. Per un momento va veures demanan caritat pels carres de la Ribera, o fen  de depanenta en una taberna, on els cliens a més de servir-lis menjar i beguda , li demanarien favors quelcim més personals, i no li va agrada gens el que va imaginar.

La rivalitt entrer Sabadell i Terrassa habia arribat al seu punt més algid, quan el señor Joan va morir.Un home que sempre había desbarrat contra els egarencs, peque la Ajuntament li havia prohibita las sevas terres que llindaban en el terme municipal de Sabadell. Al morir les hi va deixarles terres en testament els sabadallecs, i el consistori de Terrassa ho hi estava gens dácord perque cosidereba seves les terres.

La discussió va arrobar a tals extrems que van haber molts ferits,-alguns délls nens o joves- que ananava a jugar a les terres del mort i formaban bandes que rivaatlizavan per cada pam de terra. Dis0paraven amb arcs y fletxes cassolanes, pedrees , ampolles de vidre, i altres objectes punyentsque trovaben pel camí. Els petits i joves que perticipaven a la lluïta eran alentats per seus pares o avis. Aquest conflicteera un autentic ball de bastons